Localització: Ens trobem al prepirineu català-aragonès, concretament a la serra del Montsec, i que consta de tres sectors (d’oest a est): Montsec d’Estall (Osca), Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies, aquests dos a la província de Lleida. Aquests sectors es troben dividits per dos estrets, el Congost de Mont-rebei i el Congost de Terradets. El coll d’Ares forma part del Montsec d’Ares.

Especificacions: Antiga pista de muntanya asfaltada l’any 2007. Durant els primers 4.3 quilòmetres l’asfalt és llis, però a partir d’aquest punt i fins al final de port el pis és rugós i caldrà tenir cura amb la graveta. A partir de la meitat de la pujada podrem observar i gaudir millor de tot l’esplendor i grandesa de la Vall d’Àger. El tràfic és quasi nul però caldrà ser prudents doncs a la zona s’hi practiquen esports de vol lliure i la carretera condueix al lloc d’inici dels salts.

Descripció: El punt d’inici està fixat a la cruïlla existent per l’entrada oest del poble d’Àger, just davant del parc de bombers del municipi. Ens trobem davant d’un port, en números generals, de 14 quilòmetres i més de 900 metres de desnivell, això vol dir un pendent mig superior al 6%. Aquest pendent mig (6,63%) és una dada força representativa d’allò que ens trobarem durant tota la pujada, amb poques variacions, i que inclou dos falsos plans. Podeu observar al perfil altimètric com el pendent en els seus primers quilòmetres augmenta progressivament, i és a partir del quart quilòmetre on el mateix s’estabilitza fins arribar al primer dels descansos, situat al quilòmetre 9. Aquests nou primers quilòmetres tenen un pendent mig força atractiu del 7%, amb algunes màximes a tocar del 10%. Com s’ha dit, durant el novè quilòmetre hi ha el primer dels descansos, d’uns 600 metres, i el segon, d’uns 400 metres, arriba tot seguit, al quilòmetre 11. A partir d’aquí ens quedarà la zona més dura de la pujada, una llarga i sinuosa recta de quilòmetre i mig que es manté constant al 9%. El final de port arriba desprès de salvar tres corbes seguides de ferradura. Cal assenyalar que un cop hem fet el coll, la pista de muntanya continua fins al punt més alt del Montsec d’Ares, el Pic de Sant Alís (1676 metres), però l’asfalt desapareix al cap d’uns 400 metres (aquest tram no consta al perfil altimètric).

També s’informa que els pendents màxims assenyalats al gràfic, tots ells iguals o superiors al 10%, han estat recollits a partir de les corbes d’equidistància de nivell de 5 metres dels mapes d’escala 1:5.000 del Institut Cartogràfic Català; així, un màxim del 10%, per exemple, equival a un tram de carretera de 50 metres, sense el perjudici que hi pugui haver màxims superiors de forma puntual.

La baixada fins a la cruïlla d'Alsamora (10 km) és força perillosa i gens recuperadora. La carretera és similar a la que s'ha estat fent a l'ascensió, hi ha graveta i hi ha 7 corbes de ferradura en les que caldrà extremar molt la precaució.

Finalment al acabar la baixada trobarem una cruïlla on es separem els recorreguts, per la ruta llarga girarem cap a l’esquerra direció Alzamora i per la ruta curta girarem cap a la dreta direcció Sant Esteve de la Sarga. Tant en un costat com en el altre ens trobarem els primers 900 mt. en molt mal estat, semble més un camí que no pas una carretera. Després si anem cap a Pont de Montanyana ens queden 10 quilòmetres de carretera més bona, tot i que també trobarem algún que altre "partxe". Si anem cap a Sant Esteve de la Sarga trobarem els 11’5 quilòmetres fins a Moror de carretera amb força “partxes”.